Component 6 (C6) Àrea sud-est. Alaior (Calescoves, Torralba d’en Salort, So na Caçana, Rafal Rubí)

El component es desplega des de la desembocadura dels barrancs que convergeixen a Calescoves (Biniedrís i Son Domingo), puja pel barranc de Biniedrís i arriba a la plana calcària poc accidentada de sud-est del Migjorn, travessant dues unitats de paisatge clarament diferenciades. La zona més pròxima a la costa s'insereix en la unitat paisatgística denominada com "barrancs i plataformes del Migjorn oriental", mentre que l'àmbit situat cap a l'interior de l'illa s'inclou en la unitat coneguda per "planes del Migjorn d'Alaior a Maó". La totalitat del component es troba dins el terme municipal d'Alaior.
Des de la costa fins a la zona intermèdia de l'àmbit, a l'altura del poblat de So na Caçana, el paisatge vegetal està caracteritzat per la presència de masses relativament denses d'ullastre. Juntament amb els penya-segats que es despleguen en la desembocadura dels barrancs, l'àmbit presenta un paisatge de marcat caràcter natural en els escarpaments, poc antropitzat, que dóna fe de la seva vocació prehistòrica com a territori funerari. A partir d'aquest punt, sobre la plana calcària, apareix una excel·lent mostra de l'excepcional agroecosistema menorquí, on es combinen màquies d'ullastre amb terres de conreu i pastures confinades en la retícula de paret seca. Constitueix l'exemple millor conservat del paisatge rural de sud-est del Migjorn que reclou, a més, una gran quantitat de monuments i vestigis d'assentaments prehistòrics.
En conjunt, constitueix un espai molt dens en termes arqueològics. Han estat inventariats 57 llocs en aquest àmbit de 492 ha, tenint en compte, a més, que alguns jaciments concentren múltiples i diverses construccions associades al seu entorn. En el seu si es comptabilitzen 4 poblats talaiòtics i restes de cinc assentaments de menor envergadura. El patró d'assentament ens parla d'un poblament distribuït, característic de les planes del Migjorn oriental, on no hi ha un nucli dominant. Presenta igualment nou talaiots, entre els quals destaquen els de Torralba d'en Salort i Cotaina d'en Carreres que es configuren com els colls d'ampolla de la xarxa d’intervisibilitat.
El poblat de Torralba d'en Salort és un dels més coneguts de Menorca i concentra, a més del recinte de taula més ben conservat i espectacular de l'illa, dos talaiots de planta circular, una sala hipòstila, un singular cabana de planta circular del període naviforme, així com un conjunt de coves artificials d'enterrament un poc allunyades. L'orientació de la taula, l'ús de la qual es va perllongar fins ben entrat el segle II aC, és també singular, ja que es tracta d'un dels dos casos en què aquests excepcionals monuments de Menorca no es troben orientats a sud, constatant en aquesta taula la seva orientació a l'estrella Sírius, la més brillant de el cel, però tot i així en un context de relacions coherent a la de la resta de les taules. És rellevant el fet de ser un dels pocs llocs en què, en un reduït espai, conviuen tres tipus de construccions ciclòpies representatives de cada període: Naviforme, talaiòtic i talaiòtic Final.
El jaciment de So Na Caçana situat a uns 3 km al sud de Torralba d'en Salort, és un assentament de característiques excepcionals, per ser l'únic conegut amb més d'un recinte de taula. Si a aquest fet li sumem que el jaciment compta amb dos talaiots de tipologia poc ortodoxa, es conclou que reuneix les condicions per a considerar l'enclavament com un santuari. No obstant això, no deixa de ser un poblat, perquè s’hi localitzen representacions de cases circulars del període Talaiòtic Final. Com molts poblats prehistòrics de l'illa, el seu ús es va perllongar més enllà de l'època romana, com es pot constatar en aquest cas per l'existència d'un petit cementiri islàmic.
Molt proper a So Na Caçana, es localitza l'assentament de Torrellissar Vell, en el qual es documenten dos talaiots, així com un recinte de taula amb un accés consistent en un corredor cobert, construït amb murs de pedra seca històrica. Aquest assentament es localitza en un espai d'important visualització i en conjunt aporta un interessant exemple de simbiosi entre l'arquitectura ciclòpia talaiòtica i l'obra de paret seca que caracteritza el paisatge rural tradicional.
L'àmbit del component del bé aporta singulars obres associades a la cultura prehistòrica de l'aigua. Entre elles destaca el pou de Na Patarrà, situat a uns 150 metres del poblat de Torralba d'en Salort, una espectacular construcció de caràcter únic en l'àmbit insular mediterrani. El seu enginyós disseny aprofita les diàclasis naturals obertes a la roca, on es van tallar graons a les parets formant fins a nou trams de complexes escales helicoïdals.
Els espais funeraris en aquest component il·lustren nítidament els trets singulars que caracteritzaven la dualitat del món dels vius i el dels morts en aquesta cultura, així com les seves reiterades pautes d'implantació. Al territori dels morts destaquen dos esdeveniments excepcionals: l'espectacular paisatge funerari de Calescoves i les navetes d'enterrament de Rafal Rubí.
A la desembocadura dels barrancs Biniedrís i Son Domingo es situa la cala denominada com Calescoves, un àmbit d'extraordinari valor paisatgístic que acull una excepcional necròpolis de coves artificials penjada dels penya-segats calcaris. Es tracta de la necròpolis més extensa de l'illa, en la qual s'han identificat més de 90 coves d'enterrament de molt diverses tipologies, que abasten des del període Naviforme fins al Talaiòtic Final. El conjunt de Calescoves ha estat escenari dels rituals funeraris de la comunitats prehistòriques de Menorca durant gairebé 1.500 anys, i les seves excavacions han aportat nombroses restes materials, inclosos artefactes religiosos i aixovars funeraris, que llancen múltiples evidències de l'univers de creences i rituals funeraris d’aquestes comunitats prehistòriques a través dels diferents períodes. En termes arqueoastronòmics destaca la singularitat del santuari rupestre de Calescoves, conegut com la Cova dels Jurats, que presenta una orientació similar a la que s'atorgava als recintes de taula. Però Calascoves també és més que una necròpolis, en aquests paratges trobem un reducte costaner fortificat, una de les poques representacions del bé d'assentaments al litoral, i restes de quan va ser un important port, a més d'un petit santuari d'època romana.
El patrimoni arqueològic subaquàtic també és destacable en aquest component. La delimitació del component inclou l'àmbit marí corresponent a l'entorn del port de Calescoves. En aquest espai marí es localitzen importants derelictes que alberguen notables evidències materials que il·lustren els intercanvis i relacions amb l'exterior que mantenien els antics pobladors.
Els vestigis de navetes funeràries estan ben representats en el component, com ara les de Cotaina i Torrellisar. Destaquen pel seu bon estat de conservació les navetes d'enterrament de Rafal Rubí, situades a l'extrem nord-est del component, que mostren clarament la preferència d'aquestes construccions per ubicar-se en zones planes còncaves, visualment acotades i recollides, tal com passava amb Es Tudons . Efectivament, l'estudi topogràfic i geomorfològic de l'entorn de les dues navetes posa de manifest la seva localització en un pla de modestes dimensions, lleugerament còncau, resultat de la dissolució superficial de les calcàries del Migjorn -el que es coneix en geomorfologia càrstica com poljé-, vorejat per un petit escarpament calcari, una configuració molt semblant a la de l'entorn de la naveta d'Es Tudons. La construcció d'aquestes tombes exclusives de Menorca es remunta a el període Naviforme (1400 a.C.), representant Rafal Rubí un cas singular d'àmbit funerari que inclou dues monumentals navetes d'enterrament en un paisatge natural i rural molt característic del Migjorn menorquí. A aquestes construccions caldria afegir altres navetes presents com les de Cotaina i Torrellisar, en aquest cas de planta circular. També en el context del component ressalta la presència de la cova de Biniedrís les restes de la qual han aportat evidències d'originals rituals funeraris com el de "pentinar la mort", que incloïa el tenyit de cabells, i que també s'ha constatat en altres importants jaciments com la Cova des Carritx, on es va identificar per primera vegada.
Atributs: construccions ciclòpies i paisatges associats
- Torralba d'en Salort. El poblat ostenta el privilegi d'allotjar el recinte de taula millor conservat de Menorca, que és encara més excepcional per dues raons. En termes arqueoastronòmics representa l'excepció a la regla en el patró d'orientació d'aquests monuments, i en termes cronològics aporta la singularitat d'haver estat usat fins dos segles després de l'ocàs de la cultura talaiòtica. Constitueix, a més, un cas singular de convivència de construccions ciclòpies representatives de tots els períodes, incloent obres excepcionals associades a la cultura de l'aigua (Criteris (iii) i (iv)).
- Rafal Rubí. Representa un dels pocs emplaçaments de l'illa que alberga dues navetes d'enterrament, monuments únics i exclusius de Menorca, il·lustrant també la singular dualitat territorial entre espais funeraris i assentaments que caracteritza les expressions d'aquesta cultura (Criteri (iv)).
- So Na Caçana. És l'únic exemple d'assentament conegut dotat de dos recintes de taula i, segons les evidències, es tracta d'un cas excepcional de poblat religiós (Criteri (iv)).
- Calascoves. El conjunt de recintes funeraris de Calescoves representa la necròpolis més extensa de l'illa. Les nombroses coves d'enterrament repartides per la cala i cap a l'interior dels barrancs que la formen inclouen una àmplia diversitat tipològica que il·lustra les diferents etapes que abasten tots els períodes de la prehistòria de l'illa (Criteri (iv)). Les nombroses troballes materials proporcionen una finestra excepcional al coneixement dels rituals funeraris de les comunitats prehistòriques des del Navifome fins al Talaiòtic Final (Criteri (iii))
Paisatge associat.
Constitueix el component que millor representa les originals relacions entre el món dels vius i el dels morts que caracteritzava a la cultura talaiòtica, els trets encara són tangibles en aquest component (Criteri (iii)). En la seva meitat sud es desenvolupa el paisatge funerari, ocult a l'interior dels barrancs i els penya-segats de la seva desembocadura, pràcticament inalterat des de la prehistòria i, en la meitat nord, emergeix un àmbit representatiu de l'agroecosistema menorquí que il·lustra l'excepcional procés de resiliència del paisatge ciclopi prehistòric i l'històric (Criteri (iv)).
Atributs immaterials. Aquest component representa bé el poder que prové de les obres ciclòpies dels avantpassats a l'hora d'inspirar els mites i llegendes que han format part de la cultura immaterial menorquina. Bona mostra d'això és la llegenda dels cinc gegants que es reunien al voltant de la taula de Torralba d'en Salort, o el mite que considerava a el Pou de na Patarrà com una de les entrades a l'infern (Criteri (iii)).
Protecció del component i usos de terra
El 75% dels vestigis arqueològics catalogats en el component estan declarats com a Bé d'Interès Cultural (BIC), incloent la totalitat dels esmentats en la descripció. Els valors naturals i paisatgístics del tram inferior de l'espai fins a la costa han propiciat la seva protecció en el marc del PTI com a ANEI (Àrees Naturals d'Especial Interès) i ANIT (Àrees Naturals d'Interès). La resta de l'espai, d'alt valor agrícola tradicional i rellevant interès paisatgístic, està qualificat com AIA (Àrea d'Interès Agrari), exceptuant l'orla que envolta la necròpolis de Cotaina, també considerada com ANIT. La zona sud, corresponent a gran part de l'espai funerari, està inclosa en la Xarxa Natura 2000. A més, la revisió del PTI (2020) enforteix la salvaguarda del component amb la seva zonificació com a Àrea d'Interès Paisatgístic (AIP). Aquestes determinacions territorials garanteixen la protecció de l'àmbit i són absolutament coherents amb la preservació del patrimoni prehistòric i paisatgístic que alberga el component.