"El Museu de Menorca ha de ser la porta per entrar a conèixer la fascinant cultura talaiòtica"

ImatgeCarolina Desel González és directora del Museu de Menorca des de l’any 2014, quan va substituir en el càrrec l’arqueòleg Lluís Plantalamor. Llicenciada en Història de l’Art i amb un màster en Museologia, sota la seva direcció aquesta institució cultural va començar un nou camí amb la voluntat d’obrir el Museu a la ciutadania i reforçar-ne el vessant més didàctic. Com un dels espais museístics més emblemàtics de l’illa, el Museu de Menorca exerceix de guardià dels majors tresors de la cultura material talaiòtica.

Comencem per conèixer una mica la vostra trajectòria. Què us va fer dedicar-vos a la museologia i a la difusió del patrimoni?
Vaig estudiar Història de l’Art i dins la carrera tens assignatures de museologia i difusió del patrimoni. Això és el que em va agradar més de la carrera. En acabar, et planteges què més vols fer i vaig cursar el màster en Museologia. Sempre m’ha agradat molt el tema didàctic, ser com un pont entre l’art i la gent. Algú ha de traduir l’art, la cultura i la història al públic. Aquesta mena de difusió sempre m’ha agradat.

De la passió n’heu fet la vostra professió. Com vau arribar a la direcció del Museu de Menorca?
Jo era la directora del Museu de la Vall d’Aran, a Viella. Per qüestions familiars, vam venir a viure a Menorca i em vaig assabentar que Lluís Plantalamor, l’anterior director del Museu, es jubilava. Vaig presentar la meva candidatura i proposta per a la direcció del Museu a Maruja Baíllo, que llavors era la consellera de Cultura, i em va donar l’oportunitat de ser la directora. I Miquel Àngel Maria, l’actual conseller de Cultura, em va tornar a donar la confiança, i aquí som dirigint el Museu des del 2014.
alt text

Quin pes té la cultura talaiòtica dins la col·lecció del Museu de Menorca? Què hi trobarà el visitant interessat a conèixer aquesta etapa de la prehistòria menorquina?
Si haguéssim de parlar de xifres, la col·lecció total del Museu aproximadament té 250.000 peces i potser el 80 % serien de la prehistòria de Menorca, no només de la cultura talaiòtica. El discurs sobre la prehistòria de Menorca que oferim al Museu l’explicam des de diferents punts de vista: com vivien, què menjaven, com treballaven, com concebien la mort i com eren enterrats… Tots aquests aspectes quotidians que coneixem a través de l’arqueologia i els estudis que l’envolten és el que hem intentat plasmar en les dues primeres sales d’exposició del Museu. Per a nosaltres, la part de prehistòria és, juntament amb la del segle XVIII, un dels àmbits més singulars i que susciten més interès.

Al Museu es conserven alguns dels tresors més importants de la cultura talaiòtica. Quantes peces hi ha actualment d’aquest període? I des del vostre punt de vista, quines són les més rellevants?
A l’exposició permanent hi ha aproximadament 600 peces. Quan vam fer la reforma del 2018 vam intentar que totes les peces que s’exposessin tinguessin unes bones condicions de lectura, és a dir, que fossin peces més senceres i que servissin per explicar les històries que hi havia al darrere: com es vivia en aquesta època. Quant a les més rellevants, per a mi tot el tema relacionat amb el ritual funerari dels cabells. Tenim una trena, un tub on es dipositaven els cabells dels morts, pintes…; crec que són les peces més interessants perquè se n’han conservat molt poques i perquè és un ritual únic en la prehistòria. Després també destacaria tot el relacionat amb la producció de menjar, el gran nombre de molons que tenim a la col·lecció.

Fidels a la idea d’apropar la cultura talaiòtica a la ciutadania, al Museu heu engegat accions tan originals com la creació de la cervesa Talaiòtica. Com va sorgir aquesta iniciativa conjunta amb la candidatura de Menorca Talaiòtica?
Vam començar amb la primera cala a l’hipogeu de sa Mola, on vam trobar 50 vasos de fons alt, que se sumaven als 400 que ja teníem del fons Flaquer, i vam decidir analitzar-los. És una ceràmica única a Menorca, que només s’ha trobat en aquest lloc i mai havia estat analitzada amb un rerefons científic. Se’n van fer unes extraccions que es van analitzar a la Universitat de Granada i a l’Institut Milà i Fontanals de Barcelona, i es va concloure que aquests vasos haurien contingut un beuratge semblant a la cervesa. Aleshores vam contactar amb Grahame Pearce, cervesers de Sant Climent, i juntament amb les anàlisis inicials i altres que s’havien fet sobre l’ús de plantes a l’època vam anar fent proves. Va ser una mena d'arqueologia experimental. El resultat ens va agradar molt i vam decidir comercialitzar-la, juntament amb la candidatura de Menorca Talaiòtica. Ha tingut molt bona acollida. El que en principi era una iniciativa purament d’arqueologia experimental ha acabat al carrer. És un producte de km 0 i fet amb gent de Menorca, semblant al que haurien fet els talaiòtics.

Quines activitats relacionades amb la cultura talaiòtica té programades el Museu per a enguany?
Nosaltres anam fent activitats entorn a l’exposició temporal del moment, perquè és una manera d’anar fent activitats noves. Volem donar l’oportunitat a la gent de descobrir nous aspectes de la cultura de Menorca. Tot i això, la cultura talaiòtica i la prehistòria de l’illa són un dels nostres puntals. A banda de les excursions que feim, tenim la peça del mes, organitzam conferències sobre la cultura talaiòtica… Enguany parlarem molt de la importància del bou dins la cultura talaiòtica, una de les divinitats. Una de les excursions més interessants que farem és la de So n’Olives, que no s’ha fet mai, un jaciment interessant i prou desconegut encara.

Precisament les excavacions a l’hipogeu de sa Mola formen part dels importants projectes d’investigació sobre la cultura talaiòtica del Museu, juntament amb les de Cornia Nou. Quins són els principals avenços de la campanya 2021?
A l’hipogeu de sa Mola el que es va fer l’any passat va ser més aviat una campanya d’extracció; ja sabíem que hi trobaríem molt de material. Van aparèixer una seixantena de vasos de fons alt i altres tipus de ceràmica. Es va decidir que enguany no hi hauria campanya d’excavació, serà de microexcavacions i les durem a terme al laboratori, on analitzarem totes les peces que es van extreure.
Cornia Nou és una de les excavacions que actualment ha donat notícies més rellevants, perquè s’han fet anàlisis de carboni 14 amb universitats europees i s’ha anat variant la cronologia que es considerava de la prehistòria menorquina.
alt text
Com comentàvem, a més del vessant social i didàctic, el Museu té en marxa importants projectes d’investigació, com les prospeccions arqueològiques subaquàtiques del litoral menorquí. Les campanyes d’excavació al derelicte de Binissafúller que es van dur a terme entre 2006 i 2016 en són un exemple. Què teniu previst per a enguany en aquest apartat de patrimoni subaquàtic?
En l’àmbit de patrimoni subaquàtic hem estat col·laborant molt amb Amics del Museu, perquè Octavi Pons, un dels nostres arqueòlegs, és arqueòleg subaquàtic. Enguany no n’hi ha cap de concreta; són més de control. S’ha de ser molt conscient d’aquest patrimoni, és molt delicat i susceptible d'espoli. La darrera gran campanya que vam fer va ser abans de la pandèmia, 2019, quan vam treballar amb la Universitat de Catalunya a la badia de Calescoves. Recentment, vam col·laborar en el darrer dragatge del port de Maó. El patrimoni subaquàtic és més desconegut i tota la feina que comporta la restauració d’una peça extreta de la mar per les restauradores del museu és importantíssima.

Aquest any és cabdal per a la candidatura de Menorca Talaiòtica. Quin paper ha de tenir el Museu en vista a la possible inscripció de Menorca Talaiòtica en la Llista de Patrimoni Mundial el mes de juny?
En el Museu de Menorca i en el de Ciutadella és on hi ha tots els béns que es recuperen de les excavacions. Per tant, ens hem de preocupar del llegat material de la cultura talaiòtica. Ens agrada pensar que som la porta d’entrada a aquesta cultura, perquè t’explicam com eren, com vivien, què feien, com moria la gent talaiòtica. Un cop que estàs impregnat d’aquesta cultura pots anar a veure els jaciments i segurament entendràs moltes més coses. Tenim maquetes de tota l’arquitectura d’aquesta època, que ajuden a entendre aquest món. Durant tot el procés de la candidatura, nosaltres hem donat suport tant tècnic com moral i estam en els òrgans consultors. Si el mes de juny obtenim la declaració, el Museu ha de ser la porta per entrar a conèixer aquesta cultura fascinant. Acollir els visitants i investigadors per estudiar els objectes, aquest és el nostre paper.

 
 
Consell Insular de Menorca Govern Illes Balears
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
Departament de Cultura i Educació - Consell insular de Menorca
Pl. Biosfera, 5 - 07703 Maó
info@menorcatalayotica.info
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS