"Menorca Talaiòtica és un cas excepcional de paisatge arqueològic i monumental viu"

ImatgeRafael Mata és catedràtic d'Anàlisi Geogràfica per la Universitat Autònoma de Madrid i membre del Consell Científic de l'Agència Menorca Talaiòtica. Especialista en l'estudi de sistemes i paisatges rurals, en polítiques d'ordenació del territori i conservació de la natura a Espanya i Llatinoamèrica, ha participat en els darrers vint anys en l'elaboració de diversos plans d'ordenació del territori i directrius de paisatge a diferents comunitats autònomes, entre els quals el Pla Territorial Insular de Menorca (Premi Nacional d'Urbanisme 2005 i Premi Gubbio. ANCSA Itàlia, 2006).

Especialista en fronteres internacionals (Geògraf del Tribunal Internacional Argentina-Xile, Organització d’Estats Americans, 1994-1996) i assessor dels governs d’Equador i Nicaragua (1996-1999) a fronteres continentals i marítimes, ha estat president de l’Associació de Geògrafs Espanyols (2005-2009) i del Comitè Espanyol de la Unió Geogràfica Internacional. Actualment dirigeix el Departament de Geografia de la UAM i presideix Europarc-Espanya Valle del Nansa y Peñarrubia, dins del Programa Patrimoni i Territori de la Fundació Botín (Premi Hispania Nostra 2014 a la “millor intervenció en el paisatge”).

Quines són les característiques que creieu que compleix Menorca Talaiòtica per convertir-se en patrimoni cultural amb reconeixement mundial?
És evident, com posa molt bé de manifest l'expedient de la candidatura, que el valor excepcional d'aquesta singular manifestació cultural prehistòrica rau en l'altíssima densitat de monuments ciclopis, en la diversitat tipològica i en la singularitat a escala mundial d'algunes de les construccions, que es troben aquí a Menorca, i només aquí. Però a aquestes característiques i valors fonamentals cal afegir-hi l'ancoratge al territori i l'adaptació intel·ligent dels assentaments i dels monuments talaiòtics més conspicus, dels vius i dels morts, a la diversitat fisicoambiental de l’illa: als contrastos a petita i gran escala de litologia i de topografia, al potencial divers dels sòls, a la presència d'aigua o a les diferents condicions de visibilitat i intervisibilitat de l'aparentment homogènia plana del Migjorn.

El dens sistema territorial talaiòtic esdevé de fet una bella i estimulant història per comprendre el passat, però també per interpretar i valorar el paisatge del present. I hi ha una última circumstància que al meu parer resulta també fonamental per a aquest merescut reconeixement com a patrimoni mundial. Em refereixo a l'excel·lent estat de conservació del ric i abundant repertori de construccions i jaciments de la cultura talaiòtica i la seva convivència mil·lenària amb un paisatge dinàmic i humanitzat, on els testimonis materials i la vivència de l'espai per les comunitats talaiòtiques no són simples empremtes d'un passat molt llunyà, sinó elements decisius del palimpsest paisatgístic de Menorca, de la biografia del seu territori, i part essencial de la identitat dels qui han habitat aquesta illa durant mil·lennis.
 


El nou expedient de Menorca Talaiòtica


Quins objectius es van marcar en la reformulació del nou expedient pel que fa al paisatge?
L'expedient original comptava ja amb moltes i valuoses referències al paisatge, basades en el coneixement acumulat sobre els patrons de distribució al territori dels diferents tipus de construccions i assentaments talaiòtics, i de qüestions relacionades amb la visibilitat dels monuments més conspicus, els talaiots, emplaçats habitualment sobre petits ressalts topogràfics de la plana del Migjorn.

El nou expedient, en passar d'abordar un bé en sèrie integrat per un repertori de manifestacions monumentals excel·lents però de poca extensió, a una sèrie de components d'escala territorial, ha permès enfortir la dimensió paisatgística del bé i els seus valors. El nou expedient destaca que el bé en conjunt i cadascuna de les espectaculars construccions prehistòriques que l'integren s'insereixen, a escala insular, en un ric paisatge mediterrani en mosaic que posseeix alguns trets similars als de la prehistòria. El valuós mosaic paisatgístic que envolta i integra harmoniosament les construccions ciclòpies és, de fet, el resultat d'una relació simbiòtica contínua amb la natura i amb els paisatges heretats del singular agroecosistema menorquí que, des de la prehistòria fins a l'actualitat, manifesta una extraordinària capacitat de resiliència, guiat per pautes similars d'ocupació i ús del territori i dels seus recursos.

El bé constitueix avui, com destaca també l'expedient renovat, un cas excepcional de paisatge arqueològic i monumental viu, on la gran diversitat i densitat de jaciments prehistòrics es manifesten i s'integren amb coherència en un context geogràfic internament divers, que permet una interpretació profunda de la relació entre la cultura talaiòtica i el seu entorn. Alhora, els paisatges talaiòtics actuals mostren nítidament les connexions visuals i el sistema d'organització espacial que regia a la prehistòria, un assumpte que s'ha enfortit també a l'expedient renovat amb un estudi sistemàtic i innovador d'intervisibilitat.

Finalment, em sembla important destacar que el ric repertori de paisatges actuals de Menorca, que va ser objecte d’identificació i caracterització amb motiu dels estudis que van acompanyar la redacció del PTI de 2003, està molt ben representat als nou components de Menorca Talaiòtica. Aquests constitueixen, de fet, una mostra excel·lent de la diversitat paisatgística de l’illa, especialment de les unitats de paisatge del Migjorn, on es localitzen bona part dels assentaments i mostres de la cultura talaiòtica, així com també d’un dels paisatges de la Tramuntana nord-oriental, que compta amb una important presència de testimonis talaiòtics. D’aquesta manera, l’alta representativitat paisatgística dels components del bé posa de manifest el significat rellevant del paisatge en el moment de seleccionar-los i justificar-los. Alhora, els diferents components, entesos com a contextos territorials dels atributs monumentals, constitueixen patrons de paisatge que contribueixen decisivament a comprendre’ls i valorar-los en la seva llarga diacronia històrica.

alt textCom va ser el procés d'elaboració de l'expedient de MT en l'aspecte geogràfic? Quins reptes us vau trobar?
Més que reptes penso que l'expedient de Menorca Talaiòtica ha estat una gran oportunitat per posar al servei de la interpretació territorial de les manifestacions materials i perceptives de la cultura talaiòtica l'ampli coneixement sobre la diversitat geogràfica de Menorca, tant física com humana. Les acusades diferències topogràfiques, geològiques i geomorfològiques a escala insular entre Tramuntana i Migjorn, estudiades ja a la segona meitat del segle XIX pel geòleg francès Jean Ferdinand Hermite, marquen un acusat contrast en els patrons de distribució dels assentaments talaiòtics a favor del sud de l’illa.

Però dins del Migjorn resulta fascinant comprovar com els contrastos de microrelleu, litologia i sòls en una plana calcària altament carstificada i aparentment homogènia van ser aprofitats de manera diferencial pels poblats i construccions talaiòtiques, fins al punt que la seva distribució il·lumina la cartografia geològica i geomorfològica de Menorca, que es veu engrandida per aquest dens i excepcional sistema de manifestacions ciclòpies adaptades al medi. Els suaus bombaments del Migjorn, de vegades imperceptibles en el paisatge, apareixen sovint monumentalitzats per talaiots, mentre que alguns plans càrstics lleugerament còncaus (pòlies), amb fèrtils sòls argilosos i punts d’aigua, constitueixen el recollit entorn de navetes funeràries monumentals com les de Rafal Rubí o des Tudons.

Sobre aquesta base geomorfològica fonamental, de grans i petits contrastos, es disposa el singular mosaic vegetal de Menorca modelat pel vent de tramuntana, d’una importància florística i ecològica excel·lent, que posa en contacte íntim les zones cultivades, les pastures i les àrees de vegetació natural. El mosaic ha estat gestionat secularment pel sistema agrari menorquí, que incorpora al paisatge un tret fonamental de la geografia insular: la densa i sistemàtica presència dels murs de pedra seca que delimiten, sense excepció, totes i cadascuna de les parcel·les (tanques) del camp de Menorca. L’alta densitat, diversitat pètria, multifuncionalitat i bon estat de conservació general fan d’aquest bocage lític singular i omnipresent, amb una longitud estimada de més d’11.000 km, un atribut de valor excepcional del paisatge menorquí. El sistema de poblament tradicional, una altra estructura geogràfica essencial, integrat per les capçaleres municipals històriques i els casats dels llocs, propers als poblats i monuments talaiòtics a què donen nom, articulen una geografia de Menorca diversa i quallada de contrastos a totes les escales, on el sistema territorial talaiòtic, configurat a la prehistòria, constitueix una capa fonamental de la interpretació de la geografia del present de Menorca.


El PTI i Menorca Talaiòtica


Vau formar part de l'equip que va redactar el primer Pla Territorial de Menorca el 2003 i també el nou que està en procés d'aprovació. Quines línies es marquen en relació amb Menorca Talaiòtica?
El paisatge, tal com l'entén el Conveni Europeu del Paisatge del Consell d'Europa (2000) i la seva agenda política, va constituir la base del coneixement i valoració integrada del patrimoni territorial de Menorca al PTI 2003. En aquest sentit, el Pla va incorporar a les seves determinacions la densa xarxa de béns d'interès cultural de Menorca, en particular les manifestacions territorials de la cultura talaiòtica. Tot i això, a penes les va integrar en la caracterització i valoració del paisatge, perquè l'èmfasi es va posar en aquell moment en les expressions paisatgístiques de l'agroecosistema menorquí, en el sistema de poblament tradicional, en la configuració física del litoral i en les principals condicions de visibilitat del territori.

La revisió del PTI ha estat una gran ocasió per enfortir la interpretació paisatgística i patrimonial de Menorca amb la decisiva contribució dels components de la cultura talaiòtica integrats al territori i llegits paisatgísticament, com una capa de valor excel·lent. Alhora, el tractament del paisatge al PTI revisat ha estat una excel·lent oportunitat per a l'ordenació territorial dels components que integren la candidatura de Menorca Talaiòtica. Això no suposa negar la protecció específica com a Béns d'Interès Cultural dels atributs arqueològics inclosos a la sèrie; però el PTI ha contribuït a la salvaguarda del territori dels components de Menorca Talaiòtica, com a contextos paisatgístics dels atributs monumentals, que han estat protegits amb la categoria d’Àrees d’Interès Paisatgístic creades pel Pla. És una garantia per a la integritat dels béns i els seus entorns amplis davant d'eventuals processos de canvi, deteriorament, impacte o banalització d'aquestes importants peces patrimonials del territori, on s'estableix un diàleg interpretatiu i visual entre el monument arqueològic i el paisatge.

Tot això ha estat possible gràcies a l'estreta cooperació entre l'administració insular d'ordenació del territori, que defineix a través del PTI el model territorial de l'illa, i la de patrimoni historicocultural, que protegeix i gestiona els béns culturals, en particular, els components i atributs integrants de Menorca Talaiòtica. Aquestes peces de paisatge d'interès excel·lent necessiten anar més enllà de les imprescindibles figures de protecció del patrimoni historicocultural, i per això han d’acudir a les possibilitats que ofereix la planificació territorial. Crec que tot aquest procés constitueix una experiència molt positiva de bon govern del territori que la candidatura ha propiciat i que n'avala alhora la fortalesa i la viabilitat.

alt textLa relació amb el turisme és també un dels punts clau en la preservació de la Menorca Talaiòtica. Com es pot aconseguir l’equilibri entre turisme i respecte al paisatge i al patrimoni?
Menorca Talaiòtica és, sobretot, una iniciativa pública i ciutadana per garantir la salvaguarda de l'excepcional patrimoni prehistòric insular. No obstant això, en una destinació turística litoral consolidada i acreditada com Menorca, amb més d'un milió i mig de visitants a l'any, especialment els mesos d'estiu, no hi ha dubte que un bé que pot ser inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial és un atractiu important per als que visiten l'illa, i per als que, interessats pel patrimoni arqueològic i paisatgístic, s'animin a fer-ho després de la declaració.

Aquest turisme de caràcter patrimonial i específicament arqueològic, difós i interpretat adequadament, constitueix un recurs important per augmentar el nombre de turistes fora de l’estiu, en els mesos de l'any en què la visita als monuments i paisatges arqueològics de Menorca resulta més estimulant i plaent. Serà molt difícil assolir el mite de la reclamada “desestacionalització” del turisme mentre les destinacions de sol i platja i l'organització de les vacances i els productes turístics als països d'origen mantinguin el perfil actual, però cal pensar que aquest turisme arqueològic sense estació, ben promocionat, contribuirà a equilibrar en alguna mesura el cicle turístic insular.

De tota manera, tant per a aquest turisme tranquil, arqueològic i paisatgístic, com per al de caràcter més massiu, estiuenc i de platja que s’interessa també pels monuments talaiòtics, es requereix una gestió intel·ligent i eficaç, que faci de la visita als béns de Menorca Talaiòtica una experiència culta, civilitzadora i sostenible. Crec que el Pla de Gestió de Menorca Talaiòtica planteja un programa de coeficiència i sostenibilitat interessant, compromès amb un model de visites responsable, atenent la capacitat de càrrega admissible dels diferents jaciments sobre la base de tres categories de monuments segons la seva entitat, estat de conservació, tipologia, accessibilitat, facilitat d’interpretació i interès arqueològic i simbòlic.

Tot això va acompanyat d’un Pla de Preservació del Paisatge, coordinat amb el PTI revisat, un Pla de Seguretat i un Pla de Mobilitat que, d’acord amb els compromisos de l’estratègia de sostenibilitat 2030 de Menorca, pretén contribuir a la reducció de la mobilitat amb vehicle privat i combustibles fòssils, i proposa un sistema energèticament més eficaç: incentivar la mobilitat comunitària, la implementació del transport públic o de llançadores que apropin els visitants des d’aparcaments dissuasius; i la mobilitat sostenible, amb bicicletes o a través de recorreguts pedestres. Amb tot això, també es persegueix alliberar el paisatge dels components d’impactes visuals i contaminants, per la qual cosa cal evitar per exemple els aparcaments de vehicles a peu dels jaciments arqueològics.

 
 
Consell Insular de Menorca Govern Illes Balears
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
Departament de Cultura i Educació - Consell insular de Menorca
Pl. Biosfera, 5 - 07703 Maó
info@menorcatalayotica.info
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS