“El futur està en les nostres mans i passa necessàriament per la conscienciació patrimonial”

ImatgeMaría José León Moll és llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona, amb un postgrau en Arqueologia, i un màster en Gestió Cultural. És arqueòloga i directora de Can Saura, el nou Museu Municipal de Ciutadella. També és membre del Consell Científic de l’Agència Menorca Talaiòtica, i com a investigadora codirigeix les excavacions del projecte Modular al poblat talaiòtic de Son Catlar, i també les del jaciment costaner del cap de Cala Morell dins el marc del projecte “Entre Illes”.

Comencem per conèixer una mica la vostra trajectòria. Què us va fer dedicar-vos a l’arqueologia i a l’estudi de la cultura talaiòtica?
En aquest cas la resposta és molt fàcil. El paisatge menorquí hi va tenir molt a veure. De petita els caps de setmana anàvem amb la família a veure jaciments, sobretot el de Son Catlar. Aquest fet va marcar molt la meva infantesa. A més, quan jo era petita hi havia una saga de pel·lícules que estava molt de moda, “Indiana Jones” i, evidentment, al veure-les encara vaig tenir més clar que em volia dedicar a l’arqueologia, tot i que en aquell moment tenia un concepte molt diferent del que era aquesta ciència. Un concepte que amb els anys i sobretot amb les diferents excavacions que he dut a terme ha anat canviant. Tot i així, si hagués de tornar a triar, tornaria a triar l’arqueologia com a feina i mode de vida.

Què trobarà a Can Saura el visitant interessat a conèixer aquesta etapa de la prehistòria menorquina?
El nou museu de Can Saura s’ha construït a partir d’un  concepte nou. Can Saura és un museu de la ciutat, és a dir, centrat en explicar la història de Ciutadella. Aquesta nova concepció museogràfica és present en totes les sales que componen el museu, incloses les dedicades a la prehistòria. Així, el visitant el que trobarà són les particularitats de la prehistòria menorquina al territori de Ciutadella. D’aquesta manera podrà gaudir de les troballes de les coves des Càrritx i des Mussol o veure alguns dels materials recuperats de les excavacions al poblat de navetes des Coll de Cala Morell o de les navetes d’enterrament que trobem al terme de Ciutadella, entre les quals destaca la naveta des Tudons. Per tant, des d’aquí recomano molt la visita al nou museu!

Com comentàveu, al Museu Municipal de Ciutadella es conserven alguns objectes molt valuosos de la cultura talaiòtica. Quantes peces hi ha actualment d’aquest període? I des del vostre punt de vista, quines són les més rellevants?
Des del meu punt de vista tots els objectes que exposem al museu són valuosos i rellevants, independentment del període històric al qual pertanyen. Amb la nova exposició permanent hem fet un gran esforç per tal de poder exposar materials més enllà dels objectes arqueològics, ja que creiem que Menorca és molt més que arqueologia.

Al museu exposem uns 250 objectes (més o menys) de la prehistòria menorquina, dividits en diferents sales. D’aquests, les peces més rellevants que tenim l’oportunitat d’exposar a Can Saura són: per una banda, les talles de fusta recuperades de la Cova des Mussol; i, per l’altra, tots els objectes de fusta, os, bronze, ceràmica i cabell humà que es recuperaren de l’amagatall de la Cova des Càrritx. La troballa d’aquest conjunt d’objectes de la cova des Càrritx va permetre documentar, per primer cop, el ritual mortuori conegut amb el nom de “pentinar la mort” i que, actualment, sabem que també es practicava a altres llocs funeraris de la prehistòria menorquina com la Cova des Pas o la Cova de Biniedrís.

Quines activitats relacionades amb la cultura talaiòtica té programades el Museu per a enguany?
Aquest primer any encara és un any de prova i error per al museu. Ara mateix tenim previst reprendre els tallers per a escolars que s’inclouen dins el programa “Obrint portes” de l’Ajuntament de Ciutadella. Una bona part d’aquests tallers estan dedicats a la prehistòria menorquina i tenen com a finalitat apropar aquesta matèria als infants del municipi a través del museu, com a institució implicada dins l’educació no formal dels infants. Aquests tallers impliquen visites guiades al museu, visites a jaciments com Torre d’en Galmés o Son Catlar, i tallers més manipulatius que es desenvolupen a l’espai aula. A més, durant el mes d’octubre el museu té previst desenvolupar la campanya d’excavació al jaciment de navetes d’habitació del cap costaner de Cala Morell.
 


Projecte Modular


Les excavacions a Son Catlar que vostè codirigeix són un dels projectes d’investigació en què està involucrat el Museu. Quins nous coneixements ha aportat aquest projecte Modular al voltant de la cultura talaiòtica?
El projecte Modular va iniciar els treballs a l’illa l’any 2014 amb l’objectiu principal de caracteritzar el contacte colonial entre les comunitats fenício-púniques del Mediterrani occidental i els grups humans que habitaren Menorca durant la segona meitat del I mil·lenni aC.

alt textA partir del 2017, el projecte va concentrar la investigació al poblat de Son Catlar, caracteritzat per la seva impressionant muralla de 900 m de longitud que envolta quasi tot el poblat. A aquesta muralla se li adossaren un conjunt de bastions i torres. Ara, gràcies a la investigació del projecte Modular, sabem que aquestes estructures adossades s’edificaren entorn el segle III aC amb l’objectiu de refortificar el poblat i adaptar la muralla al nou panorama militar del Mediterrani que es configura a partir del segle V aC.

Així les investigacions del nostre projecte al jaciment de Son Catlar han permès:
  • convertir Menorca en un escenari més del gran conflicte protagonitzat per Roma i Cartago (Segona Guerra Púnica).
  • veure Menorca com un espai de contacte entre el món fenício-púnic i les comunitats locals.
  • obtenir una seqüència estratigràfica i arquitectònica concreta dels principals esdeveniments històrics que va viure el poblat de Son Catlar.
  • localitzar una segona porta del poblat: la porta en colze que es configura com un “unicum” dins el Mediterrani.
  • localitzar un horitzó constructiu de refortificació del poblat  de Son Catlar que té com a objectiu adaptar la muralla talaiòtica al nou panorama militar del Mediterrani que es configura a partir del segle V aC.
  • veure la influència púnica en la construcció de tota aquesta refortificació del poblat de Son Catlar.

Fa unes setmanes acabaven els treballs de la campanya d’enguany. Quins han estat els principals avenços?
Aquest any els treballs d’excavació s’han concentrat en el sector de la porta en colze. En aquest espai, ja dins el perímetre urbà del poblat, hem pogut localitzar una habitació annexa al sistema d’accés de la porta en colze que s’hauria edificat també a finals del segle III aC. Aquest espai rectangular podria haver tingut una funció militar, potser podria tractar-se d’una caserna militar. L’excavació d’aquest any ens ha permès veure que l’estructura va ser reutilitzada en època romana com a àmbit domèstic. Al seu interior s’ha documentat un forn.

Per altra banda, també hem pogut documentar dos carrers que partirien de la porta en colze. Un cap a l’est i l’altre en direcció sud. Aquest any només hem pogut intervenir en el carrer est, on hem pogut documentar la reutilització de la zona en època romana com a espai domèstic. A l’interior hi hem pogut documentar també un segon forn.
 


Museu i patrimoni


Quin paper ha de tenir el Museu amb vista a la possible inscripció de Menorca Talaiòtica en la Llista de Patrimoni Mundial?
El museu, com a institució permanent, oberta al públic i al servei de la societat i del seu desenvolupament, ha de tenir un paper actiu pel que fa a la conservació, investigació i difusió de la cultura talaiòtica. El museu ha de ser un espai viu on la població local i els visitants puguin gaudir dels béns representatius de la prehistòria menorquina. Els museus de l’illa s’han de convertir en un baluard per a la defensa i difusió de la Menorca Talaiòtica.

Com veu el futur del nostre patrimoni arqueològic?
El futur del patrimoni arqueològic de l’illa depèn de la població. Cal apel·lar des dels museus i les institucions a la conscienciació patrimonial. Hem de tenir en compte que el patrimoni arqueològic del qual ara mateix gaudim és una herència que ens han deixat els nostres avantpassats i també un testimoni viu que deixam a les generacions futures. És el nostre deure com a habitants d’aquesta illa ser conscients de la riquesa patrimonial que tenim, gaudir-ne i saber-la conservar. Sols valorant aquest patrimoni podrem generar actituds que tendeixin a la seva conservació. El futur està, per tant, en les nostres mans i passa necessàriament per la conscienciació patrimonial.

 

 
 
Consell Insular de Menorca Govern Illes Balears
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
Departament de Cultura i Educació - Consell insular de Menorca
Pl. Biosfera, 5 - 07703 Maó
info@menorcatalayotica.info
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS