Signatura del conveni per a la restauració de l’hipogeu de Santa Anna


  
 
El Consell Insular de Menorca i l’Ajuntament de Maó han signat un conveni de col.laboració per a la restauració i adequació de l’hipogeu de Santa Anna, una tomba col·lectiva excavada al subsol i situada al municipi de Maó. Declarada Be d’Interés Cultural per la Llei de 1985, recentment s’hi han descobert uns gravats de gran valor aqueològic que requereixen actuacions en matèria de restauració, habilitació i senyalització del monument per fer-lo visitable.
 
Aquest matí, el vicepresident i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, i la tinent d’alcalde i regidora de Cultura de l’Ajuntament de Maó, Conxa Juanola, han visitat el jaciment acompanyats pel cap del Servei de Patrimoni Històric, Simón Gornés.
 
“Sempre que parlem d’un jaciment de fàcil accés, hem de buscar l’equilibri entre el dret dels ciutadans a visitar-lo i les mesures que s’han de prendre per a la seva conservació. Com aquest hipogeu es troba bé al mig del polígon industrial de Maó, era necessari limitar l’accés a l’interior, i això s’ha fet posant un tancament exterior i una senyalització per facilitar la vista”, ha explicat el conseller de Cultura.
 
Inspeccionada la troballa pels tècnics del servei del CIM, es va considerar important controlar i protegir l’accés a l’interior d’aquest hipogeu, per la qual cosa s’ha instal.lat una reixa protectora per impedir l’accés no autoritzat. També es consolidarà l’entrada, que ha sofert alguns despreniments.
 
El CIM és el reponsable de restaurar i rehabilitar l’estructura interna i externa del monument, I l’Ajuntament de Maó, propietari del monument, de la neteja i habilitació del pas per accedir-hi, que actualment es troba bloquejat per la vegetació.
 

Els gravats de Santa Anna 

Els gravats descoberts a Santa Anna són de gran interès arqueològic. Els investigadors Joan de Nicolás, Miquel Carreras i Vicente Ibáñez Orts, amb la col·laboració de Pere Arnau i la també arqueòloga Mónica Zubillaga, els han enquadrat entre la cultura púnica i l'època romana, fet que dona especial rellevància a aquest espai.
 
Les representacions es poden dividir en tres grups:
  • Bous de cos sencer, la fisonomia dels quals ens fa pensar que son antics (segle V-IV-III a.c.), atesa la morfologia de les banyes i del cos, i el tipus d'art de la representació.
  • Un segon grup amb representacions de Tanit, deesa de la fertilitat en època púnica, que es troben a la cova dins temples o com a figures aillades.
  • I un tercer grup de gravats púnics, en forma de betil (pedra allargada que s'interpreta com una representació de divinitat), relacionats directament amb el món funerari. També hi ha algunes representacions de tipus romà però són escasses.

 
 
Consell Insular de Menorca Govern Illes Balears
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
Departament de Cultura i Educació - Consell insular de Menorca
Pl. Biosfera, 5 - 07703 Maó
info@menorcatalayotica.info
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS